Com va començar tot?
       "De la mateixa manera que anem al gimnàs a mantenir en forma el               nostre cos físic, cal fer un entrenament per al nostre Cervell Emocional"
 

Sóc la Maria Navarrete Fa i d'aquesta manera i des de l'any 2009, porto publicitant les activitats de Gimnàstica Emocional que realitzo. Anteriorment i des del 2005, realitzava cursos i tallers d'intel·ligència emocional.

Durant molts anys vaig jugar a bàsquet. No era bona botant la pilota amb la mà esquerra. Em costava molt. Però recordo el partit en què, d'una manera natural, vaig passar la pilota de la mà dreta a l'esquerra i ho vaig fer sense pensar-ho. Aquest moviment espontani i natural va ser fruit d'hores i hores d'entrenament.

En aquell moment vaig ser conscient d'una cosa molt important:
                                  

                                 "Si vull aconseguir un objectiu, he d'entrenar!"

​Quan vaig acabar els meus estudis de Màster en Educació Emocional i Benestar (MEEB) a la Universitat de Barcelona, ​​de la mà del Grup de Recerca i Orientació Psicopedagògica (GROP - www.ub.edu/grop/) vaig tenir una sensació entre el plaer i l'angoixa. Acabava una meravellosa formació que m'havia obert la porta a la consciència emocional, però tenia molta teoria i res de pràctica. En el meu cap ressonava el concepte de Gimnàstica Emocional que un dels meus mestres, José Luis Bimbela, havia esmentat en la seva classe. Fins i tot em vaig comprar el llibre que, amb aquest mateix nom, ell havia escrit.
Bimbela ens animava a entrenar-nos cada dia amb una taula de gimnàstica emocional on, a través de la consciència de les emocions i els pensaments que ens generaven situacions que havíem sentit durant el dia, i observant tots els errors cognitius que ell ens proposava, podíem canviar el pensament i així el nostre estat emocional (www.easp.es/web/bimbela/about/)

Em va agradar la idea i vaig anar més enllà: Per què no proposar a les persones trobades setmanals on entrenar les nostres emocions?
 

Una amiga que l'any 2009 era la regidora de la Dona a l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, quan jo li vaig parlar que havia de fer les meves pràctiques del MEEB, em va proposar fer un taller amb dones afectades per la fibromiàlgia.
Fibromiàlgia!
I tant que havia sentit parlar de la malaltia! Però no tenia ni idea dels símptomes... Així i tot, em vaig animar.
Vaig estudiar la malaltia i vaig dissenyar un programa de Consciència i Regulació Emocional per a persones amb fibromiàlgia i vaig proposar 12 tallers de dues hores de durada.

El primer taller va ser frustrant. Sempre he combinat la meva feina d'educadora social amb la d'animadora per a públic familiar i estic acostumada a pujar a escenaris i fer participar a tothom. Però les meves 30 dones amb fibromiàlgia no podien seguir el meu ritme!
D'aquesta experiència vam aprendre totes, jo crec que més que elles.

Però el taller va agradar i l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada va apostar per seguir oferint-lo.

I aquí va néixer el primer Gimnàs Emocional.

Al setembre del mateix any 2010 vaig organitzar un altre a la ciutat de Manresa i també es va omplir de persones meravelloses amb ganes de millorar des de l'entrenament emocional.
Així, des del 2010 de forma oficial (encara que els tallers inicials van començar el 2009) dirigeixo dos espais de gimnàstica emocional setmanals.

De seguida vaig veure que sola no m'ho atrapava i es van unir al projecte professionals fantàstics que van ajudar a millorar-lo: L'Albert Bové, la Liliana Navarrete, l'Alba Gonzalo, el Marcel Bimbela, la Mireia Gargallo, la Maria Vaz, l'Óscar González, ...

Al llarg de tot aquest temps i paral·lelament a aquestes activitats setmanals hem fet gimnàstica emocional a escoles i instituts d'arreu de Catalunya, per la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, i per ajuntaments, entitats i empreses.

​Els dos darrers anys, el 2020 i 2021, arrel de la situació excepcional que estem vivint i degut al pic de l'educació emocional degut a les necessitats psicològiques actuals, hem notat una forta expansió i actualment oferim els tallers també en línia.

​I quina diferència hi ha entre la gimnàstica emocional i un taller o una formació en educació emocional o en intel·ligència emocional?

LA CONSTÀNCIA
De la mateixa manera que vaig haver d'invertir hores a botar la pilota amb la mà esquerra per obtenir resultats, la consciència i la regulació emocional, requereixen hores i hores d'entrenament.

Jo no sóc més intel·ligentment emocional perquè hagi estudiat un màster, ho sóc perquè m'he entrenat i els asseguro que quedarien exhausts dels canvis meravellosos, quant a autonomia emocional, que aconsegueixen els i les gimnastes emocionals.

                SOM EL QUE ENTRENEM CADA DIA!